Tenint en compte que és una nit terrorífica proposo veure Braindead, una de les primeres pel·lícules de Peter Jackson (el director de Lord of the Rings) que va de zombies en clau d'humor. Us poso una escena molt divertida (i absurda) a veure que us sembla.
PD: El nino lleig es suposa que és un bebé zombie '¬¬
dimecres, 31 d’octubre del 2007
Proposta peli per Halloween
No em digui el que no puc fer!!!
Emulant al meu estimat John Locke (de Lost) us presento el vídeo d'aquest home sense braços que toca la guitarra i canta com a més d'un quadrúped li agradaria. Un gran exemple de força de voluntat.. moltes vegades no ens adonem del que tenim fins que ho perdem!
dilluns, 29 d’octubre del 2007
La Guía Esfinter
Aún sois muy jóvenes, pero cuando seáis maestros y por tanto millonarios, y viajéis por esos mundos de Dios, echaréis mano de la Biblia de las guías: La Guía Michelin. Gracias a ella, podréis ir a los restaurantes más selectos, alojaros en los hoteles más exclusivos y degustar los vinos más exquisitos, en lugar de las delicattessen de ahora, como el licor de piruleta o el vermut Maritrini.
La Guía que os presento es muy práctica, es una guía donde nos informa de las características de los váteres de medio mundo. En realidad, hay bien poquitos, pero los creadores del invento confían en que la gente colabore y vote. Existen váteres pestilentes, también con olor de rosas, los hay que dan asco, y supongo que también los habrá que darán ganas de comer una sopita en la misma taza... La Guía Esfinter nos permite contemplar los clásicos váteres de bar cutre, con las gotas de meado reseco y el frenazo de mierda pegado en el final de la taza y que los chicos agradecemos para hacer puntería.
http://www. guiaesfinter.com
diumenge, 28 d’octubre del 2007
Els somnis es poden fer realitat
Paul Potts, el venedor de telèfons mobils guanyador del Britain's Got Talent en la seva primera aparició, un dels videos més vistos de youtube.
Sense paraules...
MOLTA SORT A MATES!!!!
... i estudieu molt, que ja sabeu que la sort es busca, no es té. Per tant, us proposo uns exercicis perquè els solucioneu. No patiu, tenen les solucions i el seus desenvolupament, per així comprobar si us surten o si els heu entès bé.
MOLTA SORT A TOTHOM!!!!
dissabte, 27 d’octubre del 2007
Novetats al bloc
Durant el cap de setmana, el bloc patirà una sèrie de canvis:
- Accés a través de www.maghisterics.com.
- Incorporació de nous serveis:
- Xat
- Correu personal maghisterics.com
- Agenda calendari
- Processador de textos virtual per a poder realitzar quedades online i poder penjar apunts
Els senyors de Google són molt amables i m'han ofert aquests serveis, així que millor aprofitar-los, no?
Biblioteca Silenciosa
Mientras en España se perpetran cosas como "Mira quien baila" o la mariconada de "Pasapalabra", en Japón, que saben lo que es el entretenimiento puro y duro, ofrecen "Biblioteca Silenciosa". El juego consiste en llevar a unos concursantes a una biblioteca REAL y someterlos a toda clase de torturas, tales como tirarles de los pelos de la nariz, darles de comer wasabi, que quien no lo sepa es ultrasuperhipermegapicante o someterles a la máquina de los bofetones. Todo esto lo deben hacer en absoluto silencio, sin gritar ni molestar a la gente que está leyendo y estudiando. A veces se celebran ediciones especiales en bibliotecas de prestigiosas universidades. Y digo yo... ¿Para cuando una edición en la Biblioteca Mundet?
divendres, 26 d’octubre del 2007
¡¡¡Que pa que pa que paaaAAASSssaaa!!!
En una de les meves interminables nits davant de l'ordinador vaig trobar alguns videos del programa que va marcar la meva infància (...así me va...) Esbrineu quin és!
Princep d'Asturies
Merda de Carles, ara recordo que el que volia posar al blog eren els art Attax per les classes d'educacio visual i plàstica. I amb la meva torpesa, te'm vas avançar. Però ja no passarà més hehehehehe.
En fi, per posar algo, que m'aburreixo, penjo aquest gran tema del Bob Dylan, tret de la pelicula-documental de Martin Scorsese "don't direction home". La canço es diu "love minus zero/no limit", i l'interpreta en un hotel amb la companyia d'amics durant la seva gira Anglesa, crec que en el 65 o el 66. Per cert, el noi que fuma, es en Donovan. Sí home sí, el de cançó de "Colours", la de Titanlux.
Espero que us agradi!
PD: us quedeu sense que encara no se posar videos..... :S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S
dimecres, 24 d’octubre del 2007
Tonteries que es poden fer un dissabte a la nit... (segona part)
Ei nois, avui m'estreno de col·laboradora del blog dels maghisterics, amb un document gràfic de com un simple joc de cuina, pot alterar les ments dels nostres amics, Carles i Sergio.
El joc en qüestió és el Cooking Mama de la Nintendo Wii i bàsicament es tracta d'anar fent receptes de cuina seguint els passos que van sortint a la pantalla, també pots fer competicions per veure qui és més ràpid cuinant uns espaguettis.
Ja no tinc res més a dir, és que s'ha de veure xDDDD
dimarts, 23 d’octubre del 2007
Còpies descarades, vol. 3
Ejem... esto es ya de no tener vergüenza, ni ética, ni moral, ni nada...
...A grande corrida... pero es que aquí no hay una polisia!??!?!?
hijos de puta habeis matado a keny(nose como se escribe keny)
iejejeje!tenia muchas ganas de poner esta foto.Estas taaan wapo.gracias a todos por amenizar los viajecitos en metro.
hoy no he ido xq estaba un poko pocha y mañana estare mas pocha y tengo reunion de padres, espero q podais soportar mi ausencia y la de mi paisano q esta de colonies.
besitos
dilluns, 22 d’octubre del 2007
Primer intent...
Hola, soc Jantonva, Janton pels amics, gilipolles pels que no els caic bé. Volia penjar un video, pero es veu que soc gilipolles definitivament i no se com es fa. Carles, ajude'm pliiiiis.
Aquí, en la foto, podeu apreciar com estic fent un croquis mental sobre com s'ha d'estructurar el blog per poder-hi penjar un video youtubenc, però que ni amb aquestes. I porto mínim dues hores així. En fi, quan ho sàpiga fer, posaré algo més interessant que aquesta foto. Mentres, disfruteu de mi, i si no us agrada, us foteu! :P
diumenge, 21 d’octubre del 2007
Moments musicals
Quan ja ens hem begut fins l'aigua del vàter, que millor que païr-la amb una mica de musiqueta amenitzada pels dos artistes del grup, el Joan Manel i el Sergio. Com us estimo a tots!
Avui és un dels pitjor dies de la meva vida
M'ha despertat l'Hèctor a les 11 del matí. Havia llegit la notícia ben d'hora i potser no s'atrevia a despertar-me. Sóc molt dormilega i generalment dormo fatal, però avui he dormit com un nen petit, abraçat al coixí i res ni ningú podria interrompre la meva son. Però no ha estat així, mig adormit he sentit l'impossible: ha mort Juan Antonio.
Juan Antonio tenia molts amics, i jo em considero un d'ells. Gràcies a ell, vaig poder suportar prop de dos anys de depressió, em va animar a reprendre els estudis, va despertar en mi la meva passió per la Història.
He perdut moltes hores de son per culpa d'ell, tot i que el porto sempre a sobre. Els que em coneixen bé, podrien dir de mi que sóc una persona conectada a un IPod. Quan em pregunten què escolto, sempre dic que música, però és mentida. Juan Antonio m'ha regalat cada setmana prop de 6 hores del seu temps des de fa molts anys. M'ha ensenyat que en aquest món encara hi han coses per descobrir, que hi han coses per les quals mereix la pena tirar endavant, quan estava desorientat era la meva brúixola, la meva Rosa dels Vents, que si be no em deia per on tirar, em donava un temps per a prendre'm un respir i per reflexionar. Indefectiblement, sempre he tingut les coses més clares. Sempre.
Quan estic netejant la casa, al metro, mentre compro, al llit, mentre estudio, mentre xatejo. No és una obsessió, o potser sí, però ha format part de la meva vida almenys durant 10 anys. I de sobte, se'm mor. Tenia 41 anys.
Aquests anys han mort alguns familiars meus. Ho he sentit molt, però mai he plorat. A vegades m'he sentit malament per no poder expressar-me així. Als enterraments, faig cara de pal, però mai ploro. Avui he plorat molt, estic plorant i continuaré plorant la resta de dia. L'Hèctor està una mica preocupat, suposo que pensará que plorar per un locutor de ràdio és una mica estrany. Era més que un locutor, quina paraula més lletja.
Potser em consola el tenir milers d'arxius amb la seva veu, amb les seves històries, amb el seu sentit del humor, amb la seva humanitat... Però no em consola.
I quines coses que té la vida, ahir a la nit vaig renunciar a la meva dosi per estar amb els meus amics. Una de les millors nits que he passat en molt de temps, sense saber que ja s'havia acabat una part de la meva vida.
Els que no vau tenir la sort de coneixe'l, encara esteu a temps, proveu a descarregar-vos un Pasaje de la Historia, un monogràfic de la Zona Cero, o escolteu un programa sencer de la Rosa. Internet va ple de programes seus. A partir d'ara, quan arribi a la facultat i em veieu amb els auriculars, escoltant atentament, ja sabeu què estic escoltant. Al meu amic i company Juan Antonio Cebrián.
Juan Antonio tenia molts amics, i jo em considero un d'ells. Gràcies a ell, vaig poder suportar prop de dos anys de depressió, em va animar a reprendre els estudis, va despertar en mi la meva passió per la Història.
He perdut moltes hores de son per culpa d'ell, tot i que el porto sempre a sobre. Els que em coneixen bé, podrien dir de mi que sóc una persona conectada a un IPod. Quan em pregunten què escolto, sempre dic que música, però és mentida. Juan Antonio m'ha regalat cada setmana prop de 6 hores del seu temps des de fa molts anys. M'ha ensenyat que en aquest món encara hi han coses per descobrir, que hi han coses per les quals mereix la pena tirar endavant, quan estava desorientat era la meva brúixola, la meva Rosa dels Vents, que si be no em deia per on tirar, em donava un temps per a prendre'm un respir i per reflexionar. Indefectiblement, sempre he tingut les coses més clares. Sempre.
Quan estic netejant la casa, al metro, mentre compro, al llit, mentre estudio, mentre xatejo. No és una obsessió, o potser sí, però ha format part de la meva vida almenys durant 10 anys. I de sobte, se'm mor. Tenia 41 anys.
Aquests anys han mort alguns familiars meus. Ho he sentit molt, però mai he plorat. A vegades m'he sentit malament per no poder expressar-me així. Als enterraments, faig cara de pal, però mai ploro. Avui he plorat molt, estic plorant i continuaré plorant la resta de dia. L'Hèctor està una mica preocupat, suposo que pensará que plorar per un locutor de ràdio és una mica estrany. Era més que un locutor, quina paraula més lletja.
Potser em consola el tenir milers d'arxius amb la seva veu, amb les seves històries, amb el seu sentit del humor, amb la seva humanitat... Però no em consola.
I quines coses que té la vida, ahir a la nit vaig renunciar a la meva dosi per estar amb els meus amics. Una de les millors nits que he passat en molt de temps, sense saber que ja s'havia acabat una part de la meva vida.
Els que no vau tenir la sort de coneixe'l, encara esteu a temps, proveu a descarregar-vos un Pasaje de la Historia, un monogràfic de la Zona Cero, o escolteu un programa sencer de la Rosa. Internet va ple de programes seus. A partir d'ara, quan arribi a la facultat i em veieu amb els auriculars, escoltant atentament, ja sabeu què estic escoltant. Al meu amic i company Juan Antonio Cebrián.
dissabte, 20 d’octubre del 2007
Comproveu els vostres correus!!!
Aquest missatge es per comunicar que s'han enviat via correu electrònic les invitacions per formar part del blog. Això vol dir que podreu afegir els vostres articles, fotografies, videos, etc... sense cap límit. He enviat a tota la meva agenda de contactes, i és possible que m'hagi deixat algú. Si algú comprova que no ha rebut res, que no s'estigui de morros i que ho notifiqui a l'apartat comentarios d'aquest article. Se l'afegirá a l'instant.
Al rebre aquesta invitació, se us demanará que us feu usuaris de Google. És molt senzill, no s'ha de donar cap dada estranya i podreu posar el nom d'usuari i la contrasenya que només vosaltres (i Google) sabreu.
Animeu-vos, que és gratis!!!
divendres, 19 d’octubre del 2007
Canal Almería
Si pensem que la tele actual és cutre, no tenim més que tirar la vista enrere i comprova que "cualquier tiempo pasado NO fue mejor". El que veiem a les nostres pantalles és una meravella en comparació amb segons quins canals locals... Un exemple, Canal Almería, possiblement el pitjor canal del món. Per fer boca, dos exemples...
NO LO HAGAN EN CASA, AMIGOS!
69 chistes
A petición de un amable lector, aquí tenéis el primer volumen de chistes de la Esmeralda de Sevilla. No son 68 ni 70... Son 69! Pero qué original que es la jodía...
dijous, 18 d’octubre del 2007
Cantonatta Time
Suposo que ja teniu la foto, però no està de més recordar sopars passats... A mi personalment em descoloquen, suposo que ja sóc gran...
Un altre exemple de cultura maghistèrica...
Una cosa que agrada molt és explicar acudits de dubtós gust. En aquesta cassette podrem aprendre aquells acudits per a poder ser el rei de la festa i poder dir amb orgull: Jo sóc un Maghistèric.
Exclusiva histèrica
Si us penseu que la Reme només ens ha fotut a nosaltres, us passo un document històric que es guarda a la Biblioteca Nacional, entre una primera edició del Quijote i una recopilació de les millors portades del Penthouse...
dimecres, 17 d’octubre del 2007
Mi gran boda rusa
Hola gavilanes,
como yo también quiero tener mi blog, y en vista que publicar en el puto fotoblog se puede convertir en una odisea, declaro inaugurado el blog Cultura Maghistèrica, cuyo espacio queda a disposición de la pandilla de tarados que en unos años serán los maestros de unos pobres chiquillos. Pueden hacer sus proposiciones, sus amenazas o lo que haga falta. Como señal de buena voluntad, les muestro unas bellas imágenes de una boda rusa. Parece ser que alguien que iba cocido de vodka, comenzó a decir que se había cepillado a la novia, y la cosa acabó en el parking...
Ah! y por favor, contesta a Ana Rosa el por qué yo me fui a vivir a tu casa...
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
