Hola companys maghistèrics!

Ja sabeu que no sóc molt donat a donar mostres de carinyo i afecte ni de crear moments emotius, però avui faré una excepció.

Des de fa cosa d'un mes o més i tot, que la meva vida universitària s'ha deteriorat molt. He hagut de sacrificar moltes tardes per una nova feina que he començat amb molta il·lusió i era una oportunitat que no podia desaprofitar. Però mai vaig pensar que m'afectaria el que m'està afectant no poder passar més per la universitat. Un sap que algun dia, aquest tipus de vida s'acabarà, que tocarà treballar i tenir altres responsabilitats, però mai veus el moment en què arribarà aquest dia.

Doncs sembla que finalment m'ha arribat, i després de 8 anys, (6 de psico, 1 de postgrau i el curs passat) la meva vida universitaria comença a arribar al seu final. No és que deixi la carrera ni res, de fet la vull acabar. Però la vida laboral m'està treient molt temps per venir. I anar a la universitat era el moment de trobar-se amb gent a qui apreciava molt, i el moment del dia de passar-ho bé i no pensar en obligacions.

En definitiva, rollos a part, que us trobo a faltar. I a sobre, els pocs dies que he vingut ha coincidit amb treballs que heu de fer, i no he tingut ocasió d'estar massa amb la gent de classe. Espero, partir de la setmana que ve, pujar dimarts i dimecres. Però em sembla que ja porto com un mes dient això. O sigui que... quien sssaaabe...

Bueno, passe-ho bé, valtrus que podeu! Un petonarro per a tots i records de les meves parts!