Vull dedicar unes línies a la persona que probablement més m'estimo. Avui mon germà ha marxat cap a Quebec a començar una nova vida. I marxa sense data de tornada pel moment.
No sé quant de temps hi seràs. Potser seran anys, potser mesos, potser serà per tota la vida. Sigui com sigui, et trobaré a falter, però saps que et desitjo tota la sort del món, i que tu i l'Amèlie sigueu molt feliços a l'altra banda de l'Atlàntic. Les llagrimes, avui són amargues, però, segur que més endavant seran dolces quan ens tornem a trobar.
Una abraçada molt forta. Més que un germà, un gran amic.
2 comentaris:
Són per aquestes coses que ets tan entranyable i per les que venen ganes d'abraçar-te. En el meu cas, no tinc la sort de tenir una relació tan estreta amb els meus germans, així que suposo que serà fotut aquest percal. Pensa en la part positiva: ara tens casa a Canada!!! Els avions són cada cop més barats, i tot i que el viatge transoceànic és un conyàs, la tecnologia et permetrà veure'l sovint i parlar amb ell. En tot cas, no cal que digui que tens el meu (nostre) suport per fer, amb humiltat, de germà postís al que podràs donar la vara...
Ens hem de veure més sovint, Jantonva!!!!
Carles
Merci Carles! :) Sempre és agradable rebre paraules de suport i anims en moments en que un se sent aixafat com avui. Ha sigut un dia dur a la feina, però abans de marxar, veure el teu comentari m'ha pujat l'ànim.
Moltes gràcies! A veure si ens veiem més sovint!
Jantonva
Publica un comentari a l'entrada