S'acaba el 2007...

... i quina millor manera de tancar aquest any que viatjant cap a una de les mes boniques capitals europees.

Jo també vull fer el meu "chincha y rabia" particular, suposo que més modest que el d'en Carles a Nova York, però amb la mateixa il·lusió. Poso algunes foticos de London (de fet son preses del video que vaig gravar, però a falta de rebre les bones...) per recordar i compartir amb vosaltres els bons 5 dies que hi he passat.

Bona entrada al nou any. Desitjo que el 2008 que sigui millor que l'any que deixem, però pitjor que tots els que vinguin.

Petons i abraçades!

Missatge de les autoritats

Si us plau, us emplaço a veure els tradicionals missatges de Cap d'any dels nostres líders.






Amén

PER MOLTS ANYS, GEORGINA!!!!!

Hola maghisterics! Ja fa molt que no es fa una actualització en aquest blog. Doncs penso que avui és una bona ocasió per fer-ho. Avui la nostra junior d'or, compleix anys. Ja arriba als 19 (que es notin!!!! XD). Per això, li vull dedicar un espai.

Per molts anys guapíssima! 19, i pujant! Ara no li vagis agafant gust a aixó de fer anys i anar guanyant en maduresa i sabiduria, com fem en Carles, l'Ester, el Reno o jo mateix, que després ja no hi ha qui ho pari, eh?

Molts petons i abraçades!

Se m'acudeixen moltes cançons, però rememorant les xarles del msn, em quedo amb aquesta:

--- Sly Blue Sky ---

Oh, the band marched on in formation

The brass was phasing tunes I couldn't place

Windows open and raining in

Maroon, yellow, blue, gold and gray

The drunks were ricocheting

The old buildings downtown

Empty so long ago

Windows broken and dreaming

So happy to leave what was my home

With a sky blue sky

This rotten time

Wouldn't seem so bad to me now

Oh, I didn't die

I should be satisfied

I survived

That's good enough for now

With a sky blue sky

This rotten time

Wouldn't seem so bad to me now

Oh, if I didn't die

I should be satisfied

I survived

That's good enough for now

USA! USA!!!

Aquest video posa de manifest l'impacte de l'huracà Carles sobre la població nordamericana, no té desperdici ;)

Missatge de Bob Dylan...

Chincha y rabia: les fotos

Aqui teniu unes de les fotos que vaig fer per NYC només per vosaltres. Que afortunats que sou i que maco que sóc jo.

Relliscada a 30 Rock

Aquí teniu la meva espectacular relliscada a la pista de patinatge més coneguda del món. Cap Maghistèric havia fet el ridícul davant de tanta gent. A veure qui supera això! (Atenció a la pose mariquita, quin estil més cutre...)

touch

Degut a motius inexplicables, a New York no hi han cybercafes, nomes wifi. No puc enviar videos ni fotos, nomes aquest missatge des del meu nou Ipod Touch. Ja em coneixeu, m'encanta la tecnologia, aixi que no cal que em digueu friki. Ho soc, es cert, tan cert com que us trobo molt a faltar i m'agradaria que fossiu tots aqui...

Un peto a tots!!!!

Carles

Gritos y susurros a 10000 pies de altura

L'aeroport de Dublin es un merdot de cuidado. A sobre,la barra espaiadora no funciona correctament. Hem tingut un petit incident a l'avio. Resulta, que al passarl'hostessa,he comes l'error imperdonable de no demanar les coses amb un "please" al davant. M'ho ha retret de molt mala manera i l'Hector ha muntat un pollo. Li ha dit imbecil, maleducada, etc... Afortunadament la puta hostessa no parla catala.

A part d'aixo, plou a Dublin i fa molt de vent. No coneixen la calefaccio.

En fi, us trobo molt a faltar, i nomes de pensar que dema no us podre veure... m-entra un riure com de Doctor Maligno. Millor paro, que els de seguretat em comencen a mirar malament. MUAHAHAHAHAHAHAHA!!!!

Dema tindreu fotos i videos, palabrita del ninyo Jezu.

Carles

New York arrasada

Sí, amics. Si no tingués prou la pobra New York amb l'11-S, va un maricon i es planta a Manhattan. Les reacccions no s'han fet esperar. La gent es llença en massa des del pont de Brooklyn i les bombones de butà esclaten sense previ avís deixant el panorama que veieu a la foto(en efecte, l'Estàtua de la Llibertat és un dipòsit de butà).

Només us dic que us trobaré molt a faltar a tots, que moltes gràcies pels SMS i que puntualment tindreu notícies meves, així que espero els vostres comentaris, les vostres peticions i les vostres parides. Dilluns tindreu el capítol 1: "L'avió, Dublin, i la mare que els va parir."


 

Després de veure això, qui vol fer règim?

Jo segur que aquest no el faig.

PD: Crec que me n'he sortit penjant el vídeo, si no, tornaré a molestar al Carles.

Hola companys maghistèrics!

Ja sabeu que no sóc molt donat a donar mostres de carinyo i afecte ni de crear moments emotius, però avui faré una excepció.

Des de fa cosa d'un mes o més i tot, que la meva vida universitària s'ha deteriorat molt. He hagut de sacrificar moltes tardes per una nova feina que he començat amb molta il·lusió i era una oportunitat que no podia desaprofitar. Però mai vaig pensar que m'afectaria el que m'està afectant no poder passar més per la universitat. Un sap que algun dia, aquest tipus de vida s'acabarà, que tocarà treballar i tenir altres responsabilitats, però mai veus el moment en què arribarà aquest dia.

Doncs sembla que finalment m'ha arribat, i després de 8 anys, (6 de psico, 1 de postgrau i el curs passat) la meva vida universitaria comença a arribar al seu final. No és que deixi la carrera ni res, de fet la vull acabar. Però la vida laboral m'està treient molt temps per venir. I anar a la universitat era el moment de trobar-se amb gent a qui apreciava molt, i el moment del dia de passar-ho bé i no pensar en obligacions.

En definitiva, rollos a part, que us trobo a faltar. I a sobre, els pocs dies que he vingut ha coincidit amb treballs que heu de fer, i no he tingut ocasió d'estar massa amb la gent de classe. Espero, partir de la setmana que ve, pujar dimarts i dimecres. Però em sembla que ja porto com un mes dient això. O sigui que... quien sssaaabe...

Bueno, passe-ho bé, valtrus que podeu! Un petonarro per a tots i records de les meves parts!

Más gasolina

Veient l'ambient càlid que últimament vivim al blog vindrà molt bé una mica de "gasolina" perquè acabem tots de cremar-nos amb el nostre amic Frederico i la seva cançó, molt original sens dubte.

Breakfast in America

Próximamente... Chincha y rabia

En efecte, s'està preparant la nova secció "Chincha y rabia", el videoblog que faré des de New York City. I perquè sigui més interactiu tot, demaneu-me tot tipus de coses que pugui fer a la ciutat i que vulgueu veure, com ara que localitzi i us filmi l'estació de bombers on van rodar Cazafantasmas, o que demani un autògraf a algun famós per a la Remesal... Són exemples de coses que puc fer pels Maghistèrics, només per fer-vos feliços i contents de veure com és d'idiota el Carles i les tonteries que se li acudeixen...

Contamíname

Venga, a ver, ¿quién supera esto?

Xipiwini

La veritat és que em moria de ganes de compartir aquest video amb vosaltres, perquè cada cop que el veig ploro de riure. Els que heu/hem treballat en un local de menjar ràpid m'entendreu.
el millor tros, a part del final, és quan la "iaia" diu: Aqui no las frais las patatas?? xDDDD
No us ve de gust un menú xosti kini amb xosti frais i cancamusa?

Campeones

Aún recuerdo con lágrimas en los ojos como a eso de las 9 de la noche en Telecinco ponían Campeones, aunque era conocida como Oliver y Benji, gracias a la cancioncilla de marras. Florecilla, nueva estrella de internet, nos deleita con la banda sonora. Aunque sé que me arriesgo a que no me dirijáis más la palabra, no dudaré en poner vídeos de Florecilla, porque me gusta cómo lo hace, porque tiene garra, porque tiene desparpajo y porque tengo tanto derecho a poner el vídeo como vosotros criticarlo o alabarlo...

Us deixo un vídeoclip d'una cançó que es diu "Angeles" de l'Elliott Smith. Per qui no el conegui, si us agrada la cançó, no espereu poder-lo veure en concert ja que és mort. Es va suicidar fent-se el harakiri (o com s'escrigui) després d'una forta discussió amb la seva parella del moment.

Destaca de la seva carrera la nominació a l'Òscar a la millor canço per "Miss Misery" de la peli, "Good Will Hunting" traduida al castellà com "El indomable Will Hunting". Espero que us agradi :).

Acércate más...

Aquí teneis a Florecilla, el último hit de Internet, una buena señora que tiene un programa de karaoke en el ordenador y una webcam y... bueno... lo siento mucho, pero quería compartirlo con vosotros...

Sexe oral

Pels que no sabeu com fer una bona mamada, aquí teniu una lliçó. Records a la Bibiloni, que no llegirà mai aquest blog.

Posar la rentadora és molt fàcil

Para los que fuman

¿Para que fumar? Para tener un ambiente enrarecido ya no es necesario tener que llenarlo todo de ceniza!

Tota la sort del mon!!!

Vull dedicar unes línies a la persona que probablement més m'estimo. Avui mon germà ha marxat cap a Quebec a començar una nova vida. I marxa sense data de tornada pel moment.

No sé quant de temps hi seràs. Potser seran anys, potser mesos, potser serà per tota la vida. Sigui com sigui, et trobaré a falter, però saps que et desitjo tota la sort del món, i que tu i l'Amèlie sigueu molt feliços a l'altra banda de l'Atlàntic. Les llagrimes, avui són amargues, però, segur que més endavant seran dolces quan ens tornem a trobar.

Una abraçada molt forta. Més que un germà, un gran amic.

Nova secció Maghistèrics: Fotos

A partir d'ara, podreu trobar les fotos més maghistèriques a Fotos Maghistèriques, per al vostre plaer o disgust, tot depén de com es miri...

Carles

Perro cantaor.

Hola,
M'he atrevit a intentar posar un vídeo, a veure si me'n surto.

PD: Espero que us agradi.

Viatge a Florida (part 1)

Hola!

Aqui podeu veure la primera part del vídeo que vaig fer durant el meu viatge a Florida. Aquest video tracta exclusivament de l'estada a Universal Studios. És sens dubte un pròleg de la nova secció "Chincha y rabia", que estarà en funcionament durant la meva estada a Nova York. Muahahahahahahahaha!!!!

PD: El càmara sóc jo, tot i que sembla que sigui un iaio amb Pàrkinson.



¿No ves el vídeo? Descarga para Windows or Mac

De les poques coses bones de la setmana... juntament amb la convalidació del Practicum I.

Lliçó magistral

Aquí us passo de part de la Isa un vídeo d'una lliçó magistral d'un jutge de menors que opina sobre les relacions pares-fills.

Mujer tenía que ser...

Classe express de plàstica

Per al Joan Manel...

Ni Bob Dylan, ni polles, això sí que és música...

Teletienda

Un cop hem acabat amb Halloween, què millor que saber digerir les castanyes i panellets i saber evacuar-los amb saviesa, pulcritut i comoditat. Un regal indispensable, que denota bon gust i que serà l'estrella d'aquest proper Nadal...

Proposta peli per Halloween

Tenint en compte que és una nit terrorífica proposo veure Braindead, una de les primeres pel·lícules de Peter Jackson (el director de Lord of the Rings) que va de zombies en clau d'humor. Us poso una escena molt divertida (i absurda) a veure que us sembla.

PD: El nino lleig es suposa que és un bebé zombie '¬¬

No em digui el que no puc fer!!!

Emulant al meu estimat John Locke (de Lost) us presento el vídeo d'aquest home sense braços que toca la guitarra i canta com a més d'un quadrúped li agradaria. Un gran exemple de força de voluntat.. moltes vegades no ens adonem del que tenim fins que ho perdem!

La Guía Esfinter

Aún sois muy jóvenes, pero cuando seáis maestros y por tanto millonarios, y viajéis por esos mundos de Dios, echaréis mano de la Biblia de las guías: La Guía Michelin. Gracias a ella, podréis ir a los restaurantes más selectos, alojaros en los hoteles más exclusivos y degustar los vinos más exquisitos, en lugar de las delicattessen de ahora, como el licor de piruleta o el vermut Maritrini.

La Guía que os presento es muy práctica, es una guía donde nos informa de las características de los váteres de medio mundo. En realidad, hay bien poquitos, pero los creadores del invento confían en que la gente colabore y vote. Existen váteres pestilentes, también con olor de rosas, los hay que dan asco, y supongo que también los habrá que darán ganas de comer una sopita en la misma taza... La Guía Esfinter nos permite contemplar los clásicos váteres de bar cutre, con las gotas de meado reseco y el frenazo de mierda pegado en el final de la taza y que los chicos agradecemos para hacer puntería.


http://www. guiaesfinter.com

Els somnis es poden fer realitat

Paul Potts, el venedor de telèfons mobils guanyador del Britain's Got Talent en la seva primera aparició, un dels videos més vistos de youtube.
Sense paraules...

MOLTA SORT A MATES!!!!

... i estudieu molt, que ja sabeu que la sort es busca, no es té. Per tant, us proposo uns exercicis perquè els solucioneu. No patiu, tenen les solucions i el seus desenvolupament, per així comprobar si us surten o si els heu entès bé.

MOLTA SORT A TOTHOM!!!!

Mates!

Novetats al bloc

Durant el cap de setmana, el bloc patirà una sèrie de canvis:

- Accés a través de www.maghisterics.com.
- Incorporació de nous serveis:

• Xat
• Correu personal maghisterics.com
• Agenda calendari
• Processador de textos virtual per a poder realitzar quedades online i poder penjar apunts

I vosaltres direu... I d'on ha tret tot això?

Els senyors de Google són molt amables i m'han ofert aquests serveis, així que millor aprofitar-los, no?

Biblioteca Silenciosa

Mientras en España se perpetran cosas como "Mira quien baila" o la mariconada de "Pasapalabra", en Japón, que saben lo que es el entretenimiento puro y duro, ofrecen "Biblioteca Silenciosa". El juego consiste en llevar a unos concursantes a una biblioteca REAL y someterlos a toda clase de torturas, tales como tirarles de los pelos de la nariz, darles de comer wasabi, que quien no lo sepa es ultrasuperhipermegapicante o someterles a la máquina de los bofetones. Todo esto lo deben hacer en absoluto silencio, sin gritar ni molestar a la gente que está leyendo y estudiando. A veces se celebran ediciones especiales en bibliotecas de prestigiosas universidades. Y digo yo... ¿Para cuando una edición en la Biblioteca Mundet?

¡¡¡Que pa que pa que paaaAAASSssaaa!!!

En una de les meves interminables nits davant de l'ordinador vaig trobar alguns videos del programa que va marcar la meva infància (...así me va...) Esbrineu quin és!

"Love minus zero/no limit" Bob Dylan

Per fi ho hauré aconseguit??????

Princep d'Asturies

Merda de Carles, ara recordo que el que volia posar al blog eren els art Attax per les classes d'educacio visual i plàstica. I amb la meva torpesa, te'm vas avançar. Però ja no passarà més hehehehehe.
En fi, per posar algo, que m'aburreixo, penjo aquest gran tema del Bob Dylan, tret de la pelicula-documental de Martin Scorsese "don't direction home". La canço es diu "love minus zero/no limit", i l'interpreta en un hotel amb la companyia d'amics durant la seva gira Anglesa, crec que en el 65 o el 66. Per cert, el noi que fuma, es en Donovan. Sí home sí, el de cançó de "Colours", la de Titanlux.

Espero que us agradi!

PD: us quedeu sense que encara no se posar videos..... :S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S:S

Tonteries que es poden fer un dissabte a la nit... (segona part)

Ei nois, avui m'estreno de col·laboradora del blog dels maghisterics, amb un document gràfic de com un simple joc de cuina, pot alterar les ments dels nostres amics, Carles i Sergio.

El joc en qüestió és el Cooking Mama de la Nintendo Wii i bàsicament es tracta d'anar fent receptes de cuina seguint els passos que van sortint a la pantalla, també pots fer competicions per veure qui és més ràpid cuinant uns espaguettis.

Ja no tinc res més a dir, és que s'ha de veure xDDDD

Art Attax

Per petició popular, els capítols d'Art Attax

Street Fighter versión Björk

Còpies descarades, vol. 3

Ejem... esto es ya de no tener vergüenza, ni ética, ni moral, ni nada...

...A grande corrida... pero es que aquí no hay una polisia!??!?!?

Còpies descarades, vol. 2

El regal d'aquest Nadal, la Polystation!!!!

hijos de puta habeis matado a keny(nose como se escribe keny)

iejejeje!tenia muchas ganas de poner esta foto.Estas taaan wapo.gracias a todos por amenizar los viajecitos en metro.

hoy no he ido xq estaba un poko pocha y mañana estare mas pocha y tengo reunion de padres, espero q podais soportar mi ausencia y la de mi paisano q esta de colonies.

besitos

Primer intent...

Hola, soc Jantonva, Janton pels amics, gilipolles pels que no els caic bé. Volia penjar un video, pero es veu que soc gilipolles definitivament i no se com es fa. Carles, ajude'm pliiiiis.

Aquí, en la foto, podeu apreciar com estic fent un croquis mental sobre com s'ha d'estructurar el blog per poder-hi penjar un video youtubenc, però que ni amb aquestes. I porto mínim dues hores així. En fi, quan ho sàpiga fer, posaré algo més interessant que aquesta foto. Mentres, disfruteu de mi, i si no us agrada, us foteu! :P

Pintadas

Foto hecha en un puente en la Zona Franca.

Còpies descarades, vol. 1

Moments musicals

Quan ja ens hem begut fins l'aigua del vàter, que millor que païr-la amb una mica de musiqueta amenitzada pels dos artistes del grup, el Joan Manel i el Sergio. Com us estimo a tots!

Avui és un dels pitjor dies de la meva vida

M'ha despertat l'Hèctor a les 11 del matí. Havia llegit la notícia ben d'hora i potser no s'atrevia a despertar-me. Sóc molt dormilega i generalment dormo fatal, però avui he dormit com un nen petit, abraçat al coixí i res ni ningú podria interrompre la meva son. Però no ha estat així, mig adormit he sentit l'impossible: ha mort Juan Antonio.

Juan Antonio tenia molts amics, i jo em considero un d'ells. Gràcies a ell, vaig poder suportar prop de dos anys de depressió, em va animar a reprendre els estudis, va despertar en mi la meva passió per la Història.

He perdut moltes hores de son per culpa d'ell, tot i que el porto sempre a sobre. Els que em coneixen bé, podrien dir de mi que sóc una persona conectada a un IPod. Quan em pregunten què escolto, sempre dic que música, però és mentida. Juan Antonio m'ha regalat cada setmana prop de 6 hores del seu temps des de fa molts anys. M'ha ensenyat que en aquest món encara hi han coses per descobrir, que hi han coses per les quals mereix la pena tirar endavant, quan estava desorientat era la meva brúixola, la meva Rosa dels Vents, que si be no em deia per on tirar, em donava un temps per a prendre'm un respir i per reflexionar. Indefectiblement, sempre he tingut les coses més clares. Sempre.

Quan estic netejant la casa, al metro, mentre compro, al llit, mentre estudio, mentre xatejo. No és una obsessió, o potser sí, però ha format part de la meva vida almenys durant 10 anys. I de sobte, se'm mor. Tenia 41 anys.

Aquests anys han mort alguns familiars meus. Ho he sentit molt, però mai he plorat. A vegades m'he sentit malament per no poder expressar-me així. Als enterraments, faig cara de pal, però mai ploro. Avui he plorat molt, estic plorant i continuaré plorant la resta de dia. L'Hèctor està una mica preocupat, suposo que pensará que plorar per un locutor de ràdio és una mica estrany. Era més que un locutor, quina paraula més lletja.

Potser em consola el tenir milers d'arxius amb la seva veu, amb les seves històries, amb el seu sentit del humor, amb la seva humanitat... Però no em consola.

I quines coses que té la vida, ahir a la nit vaig renunciar a la meva dosi per estar amb els meus amics. Una de les millors nits que he passat en molt de temps, sense saber que ja s'havia acabat una part de la meva vida.

Els que no vau tenir la sort de coneixe'l, encara esteu a temps, proveu a descarregar-vos un Pasaje de la Historia, un monogràfic de la Zona Cero, o escolteu un programa sencer de la Rosa. Internet va ple de programes seus. A partir d'ara, quan arribi a la facultat i em veieu amb els auriculars, escoltant atentament, ja sabeu què estic escoltant. Al meu amic i company Juan Antonio Cebrián.

Tonteries que es poden fer un dissabte a la nit...

No nos gusta que nos hagan fotos

...y lo prometido es deuda

Comproveu els vostres correus!!!

Aquest missatge es per comunicar que s'han enviat via correu electrònic les invitacions per formar part del blog. Això vol dir que podreu afegir els vostres articles, fotografies, videos, etc... sense cap límit. He enviat a tota la meva agenda de contactes, i és possible que m'hagi deixat algú. Si algú comprova que no ha rebut res, que no s'estigui de morros i que ho notifiqui a l'apartat comentarios d'aquest article. Se l'afegirá a l'instant.

Al rebre aquesta invitació, se us demanará que us feu usuaris de Google. És molt senzill, no s'ha de donar cap dada estranya i podreu posar el nom d'usuari i la contrasenya que només vosaltres (i Google) sabreu.

Animeu-vos, que és gratis!!!

L'ultim capítol de Doraemon

Canal Almería

Si pensem que la tele actual és cutre, no tenim més que tirar la vista enrere i comprova que "cualquier tiempo pasado NO fue mejor". El que veiem a les nostres pantalles és una meravella en comparació amb segons quins canals locals... Un exemple, Canal Almería, possiblement el pitjor canal del món. Per fer boca, dos exemples...

NO LO HAGAN EN CASA, AMIGOS!

69 chistes

A petición de un amable lector, aquí tenéis el primer volumen de chistes de la Esmeralda de Sevilla. No son 68 ni 70... Son 69! Pero qué original que es la jodía...

Cantonatta Time

Suposo que ja teniu la foto, però no està de més recordar sopars passats... A mi personalment em descoloquen, suposo que ja sóc gran...

Un altre exemple de cultura maghistèrica...

Una cosa que agrada molt és explicar acudits de dubtós gust. En aquesta cassette podrem aprendre aquells acudits per a poder ser el rei de la festa i poder dir amb orgull: Jo sóc un Maghistèric.

Exclusiva histèrica

Si us penseu que la Reme només ens ha fotut a nosaltres, us passo un document històric que es guarda a la Biblioteca Nacional, entre una primera edició del Quijote i una recopilació de les millors portades del Penthouse...

Mi gran boda rusa

Hola gavilanes,

como yo también quiero tener mi blog, y en vista que publicar en el puto fotoblog se puede convertir en una odisea, declaro inaugurado el blog Cultura Maghistèrica, cuyo espacio queda a disposición de la pandilla de tarados que en unos años serán los maestros de unos pobres chiquillos. Pueden hacer sus proposiciones, sus amenazas o lo que haga falta. Como señal de buena voluntad, les muestro unas bellas imágenes de una boda rusa. Parece ser que alguien que iba cocido de vodka, comenzó a decir que se había cepillado a la novia, y la cosa acabó en el parking...




Ah! y por favor, contesta a Ana Rosa el por qué yo me fui a vivir a tu casa...